28/10/10

Formats oberts, formats privatius - OpenDocument, ODF



Fa pràcticament un parell d'anys que estic comprovant de manera pràctica, com els sistemes operatius dels ordinadors (i ara de la resta de dispositius) estan cedint protagonisme a les aplicacions.
Això ho ilustro amb un exemple. Treballo habitualment amb 3 ordinadors (el PC d'escriptori de la feina amb Windows 7, un netbook pels temes de mobilitat, amb Ubuntu, i el MacBook de casa amb MacOS). Amb el DropBox mantinc sincronitzada en els tres ordinadors la informació que vull mobilitzar, podent-se donar el cas de començar un document amb l'OpenOffice del Windows, el modifiqui en el tren amb l'OpenOffice de l'Ubuntu i el finalitzi a casa amb l'OpenOffice del Mac), havent treballat en un document des de 3 sistemes operatius diferents. Això fa un temps era una cosa impensable, l'estandarització que s'ha produit aquests anys en els sistemes d'arxius, la voluntat de les comunitats de desenvolupadors (i alguns fabricants) d'estar en diferents plataformes ha fet possible aquesta treball d'una manera natural.

Ara el repte, ja no és tant que les aplicacions "corrin" en els diferents sistemes operatius, si no que aquestes adoptin de manera nadiua formats de document lliures i estandars. De manera que poguem tenir la llibertat de treballar amb les aplicacions que volguem, garantint que "sempre" podrem obrir i reutilitzar els documents generats. Això ens permetrà tenir independència de les aplicacions tant en el temps (poder recuperar documents antics) com facilitarà  l'intercanvi d'informació sense la imposició d'estandars privatius (.doc, .docx...)

En aquest sentit destaca la iniciativa de "document obert per a aplicacions ofimàtiques" (ODF - OpenDocument Format) amb les seves especificacions per a cada tipus de document, convertida en norma ISO, i recolzada de moment per OpenOffice.org, per Oracle OpenOffice, i per altres fabricants com IBM o Novell).

Hem de valorar que l'autèntica llibertat està en poder fer servir els programes ofimàtics que volguem, sense haver-nos de preocupar de si podrem recuperar la informació que tinguem en els documents. O si tindrem problemes si la volem compartir amb usuaris que fant servir altres programes o sistemes operatius.

La posició de pràcticament monopoli de Microsoft amb el seu excel·lent paquet ofimàtic Office, ha fet que molts usuaris i empreses entenguin els formats d'arxius de Microsoft com un estandar de fet, i segurament és així. Però hem d'exigir als fabricants de paquets ofimàtics que adoptin aquests estàndars oberts. Això facilitarà també la feina a integradors i usuaris d'altres aplicacions. Avui en diu totes les aplicacions de gestió dialoguen amb els formats d'Office, però molt pocs adopten encara els formats oberts.

Aquests darrers mesos veig amb preocupació que Google, un dels altres gegants de la tecnologia, en el seu també ecel·lent GoogleDocs, està seguint una estrategia, per mi perillosa, consistent en "imposar de bon rotllo" el seu format de document. Com ho fa?, doncs d'una manera molt senzilla, els documents que es creen amb el format nadiu de GoogleDocs, no ocupen quota de GoogleDocs, en canvi la resta sí. Això, de ben segur, farà que molts usuaris, empreses i institucions adoptin aquest format de GoogleDocs sense pensar en com es recuperaran aquests documents d'aquí un temps, si aquesta multinacional decidís algún canvi en el seu model de llicència. Ara per ara hi ha oberta la opció d'exportar el document als formats més coneguts, però Google en qualsevol moment pot decidir canviar-ho.
Per cert, i tornant al començament de l'article, m'he oblidat de dir que també accedeixo a la meva carpeta del Dropbox amb l'aplicació per iPhone, podent obrir tots els documents d' Office, PDF i TXT, però sense poder obrir els meus arxius en OpenOffice.

Entenc que a mida que les empreses adoptin el OpenDocument aquestes mancances no hi seran.


Més informació:
Wikipèdia